dimecres, 27 de maig del 2009
manifest mínim per un erotisme atmosfèric
Les turgències de la terra transformant-se contínuament amb la carícia del vent. Estremint-se en la disbauxa de formes. Estic parlant de núvols.
No resseguir ni més pells ni camins amb l'olfacte. Cal escoltar la brisa canicular; escassa, preciosa; una lleu distensió de la mà que estrangula.
Figures més corpòries també pertanyen al nostre erotisme: Els fulards onejant, els vestits de seda, arrapats als mugrons atents al fred.
La bafarada alitòsica de les sortides exteriors dels aires condicionats són els nostres pervertits. Els dies de tempesta les orgies.
Sensacions de contorn/baf en una forn geològic. Fiblades d'electricitat estàtica al tacte i la mirada.
Busca la fruïció inacabable del frec amb l'atmosfera.
La seva acció és el teu plaer.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
jo vull classes daixò que escrius
és molt senzill. només has de pujar al terrat en pilota picada i deixar fer al vent....
Publica un comentari a l'entrada