En aquesta ocasió m'agradaria commemorar amb nostàlgia l'època de la darrera adolescència, de les primeres pastilles d'èxtasi, de l'ample mon i els llum de colors, i els cotxes de la gent que em duia amunt i avall amb bona fe i imprudència. Aquesta fou la meva manera de créixer i explorar la nit durant l'entrada del mil·lenni i és cosa sabuda per tots vosaltres.
L'aniversari que celebrem és el d'un disc que sortí just abans del tombant del segle i que marcà musicalment el rumb de la musica tecno posterior. És la música que jo vaig escoltar al principi de la meva ruta personal de festa i música electrònica. Era la mena de música que escoltava al NAN de Granollers al 2001. L'estil compacte, elegant, sense variacions, gairebé monòton si no fos per aquesta sensació cinètica... Estic temptat d'afirmar-ho però ho deixaré en possibilitat: Potser la novetat del disc i dintre del disc no ve de la variació, sinó de la repetició. La repetició quasi exacta aconsegueix que em fixi en els detalls imperceptibles en una música variada, els detalls d'equalització, les textures sonores dels samplers, la densitat dels sons, la seva duresa, la seva liquidesa o solidesa; en definitiva, el so com a matèria; no més enllà sinó més ençà de la melodia, l'harmonia i fins i tot del ritme, que és repeteix amb mètode de principi a fi del disc. Potser no us agradarà, però és història.
Descarregueu-lo AQUI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada