Mira les plantes, em va dir el vell: llurs tiges
mostren estrambòtics meandres. No és sinó la recerca insadollable
de llum qui els guia. A vegades als articles els ocorre el mateix.
Empés per les paraules de sabies d'aquell vell guru internàutic,
vestit amb jaqueta de llana que la meva imaginació havia construir
maquillant les imatges de Richard Stallman que havia vist en un vídeo
la nit anterior, m'he decidit a segregar la política d'aquest bloc.
A partir d'ara qui estigui interessat en les cabòries polítiques
que apareixien en aquest blog les haurà d'anar a buscar a Nervi
(nervi.cat), ja que les hi trasllado en busca de més visibilitat.
A partir d'ara esgarrapades tornarà al que era si
sobreviu a la brutal amputació de la seva fibra sensible dels
darrers anys. Perdoneu que em posi dramàtic però carai! és que són
hores convertides en lletra sabeu? Bé doncs: aquí hi haurà coses
literàries, com abans. Ja us podeu imaginar: porqueria narcisista,
fragments inconclusos, et caetera. I la política l'haureu d'anar a buscar al nou blog, dins de Nervi, Sotracs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada