Convertim un peix en bandera
de la profunda carència dominical,
i que esbravi el gas de la beguda
alcohòlica refugiada entre les mans.
La llum que entra a la cambra
retalla mapes de desigs canviants.
Sobre la paret tota blanca
les ombres xineses hi xisclen.
Tot és una peixera que bull.
Hi floten ulls com meduses,
ganes de fer això i allò, i allò
que com la llet, fora de l'habitació
es tallen donant lloc a agres silencis,
truites verdes i amables abandons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada