Que s’ha de fer quan hom és en un cert estat de gràcia? Aprofitar-lo i córrer a fer el màxim sota la bona estrella. Així ho he fet i he acabat l’examen amb mitja hora d’avançada. Em pensava que duraria dues hores, al final era només una perquè el professor està cardat i l’han d’operar i ja no aguanta aquests trotes. En total hi he esmerçar dos quarts i he emplenat dos fulls, quatre cares.
Malgrat la facilitat de la pregunta (si s’ha llegit el llibre prescriptiu) sobre Kant i certs problemes que planteja en la constitució dels objectes de coneixement, els estudiants m’han entrellucat amb cara de pensar “imbècil!”, i el professor ha calmat el gest de menysteniment en descobrir l’extensió de la resposta.
Ara bé: Al marge del cas concret d’aquest matí, per què hom suposa que s’ha d’esgotar necessàriament el temps de la prova. Si ja no se t’acut res que no sigui dubtós i accessori el millor es entregar els fulls i estalviar-te la temptació de cagar-la.
I, una vegada has fet el que et pensaves que seria un examen de dues hores en mitja, pots escriure aquesta breu notícia o fer-te una palla, i a continuació tornar-te’n al llit.
Reflexions matutines I, Maitines, pitja AQUÍ
Reflexions matutines II, Pensar en dejú, pitja AQUÍ
Reflexions matutines III, Diré el mati per dir tot el que em carda, pitja AQUÍ
Felicitats! Jo també surto ara de examen d'una hora de Teoria del Coneixement, i he anat ràpida, però no tant com per superar la tentació d'acabar ficant palla al final per cagar-la. He d'aprendre de tú. Ara els daus estan llançats. Sort!
ResponElimina