El matí desvetlla sensacions innombrables i execrables a parts iguals. Si hom treballa en una botiga s’adona que els clients matutins els caracteritza una voluntat manifesta d’aprofitament del dia.
Aquesta voluntat s’allunya perillosament de la inocuïtat que hom li atorga més per ignorància que per experiència. Que una persona, jove o gran, estrangera o nostrada tan se val, s’aixequí amb aquest rampell aprofitador a mi m’hauria de ser igual. Ara bé: Quan aquest aprofitament requereix complicades recerques bibliogràfiques i se m’imposa amb la mala educació característica dels imbècils que es pensen que m’he llevat per somriure’ls mentre m’exigeixen un reguitzell d’esforçades accions sense usar ni per casualitat la formula “si us plau”.
S’imposa la sensació, al cap de poc minuts, que el profit que extreuen aquests matiners em constarà la salut. En un parell d’hores el meu estat d’agitació nerviosa (ara en diuen estrès) adquireix proporcions descomunals.
A tota aquesta gent li aconsello una cosa: Emborratxeu-vos força la nit abans si es que pel matí no treballeu ni feu res de profit, car d’aquesta faisó us llevareu tard i amb ressaca i no vindreu a fotre’m enlaire les comptades hores que em separen del dinar.
Per anar a les
Reflexions matutines II, Pensar en dejú, pitja AQUÍ
Reflexions matutines III, Diré el mati per dir tot el que em carda, pitja AQUÍ
Reflexions matutines IV, Un casquet ràpid, pitja AQUI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada