Desprès de més d'una setmana d'haver tornat d'un viatge pels Balcans que comprengué visites a Bosnia-Herzegovina, Croàcia, Montenegro, Albània i Macedònia, m'adono que de l'únic dels països que sóc incapaç de fer-me una impressió unitària del que hi he vist és Albània. El caos que impera arreu del seu territori, i que és característic d'alguns països del tercer món, només conec una manera d'intentar reflectir-lo. La seva absoluta riquesa de petits esdeveniments i curiositats no sóc capaç d'emmarcar-la en una tònica o uns tòpics generals i sols el següent cens de curiositats, per força reduït, incomplet i mínim, pot servir d'orientació de quant he pogut tastar d'aquella terra propera i llunyana al mateix temps.
Creuàrem la carretera per una garita prefabricada com les de les obres després de contestar l'interrogatori que en un francès bàsic però correcte dugué a terme un vell policia del país. Havent passat, el taxista bigotut i amable que ens portava des de Ulcinj ens va oferir sense que els poguéssim rebutjar sengles cigarrets que vam encendre i fumar durant els pocs quilòmetres que mediaven entre la duana i Skodra. Amb prou feines pogueren servir-nos d'apaivagador preàmbul del què, a continuació, vam poder veure passar per davant els nostres ulls incrèduls. Ulcinj encara era part de l'Europa que coneixem.
Vaig veure cases velles i noves, destruïdes i a mig fer, venta ambulant de calçat parada damunt un Mercedez dels setanta, dones en bicicleta i abric de polypiel, gitanos barallant-se amb un ruc que no volia avançar, un cavall blanc pasturant entre les multicolors escombraries d'un petit abocador improvisat a la vora del riu, un matrimoni d'ancians trajinant dalt d'un carro amb rodes de cotxe i tracció animal, BMW's i Mercedez amb tracció a les quatre rodes d'última generació essent rentats amb mangueres d'alta pressió, un pont amb taulons que tapaven els esvorancs fatals que l'haguessin fet inutilitzable, mocadors florejats de mal gust cobrint cabelleres musulmanes, homes que duïen cornudes cabres amunt i avall, goso i gats feréstecs i ampolles i bosses de plàstic de tots els colors enganxades a les branques dels arbres a mig negar de la ribera, barrets de feltre envellit tapant l'esguard de rostres amb arrugues de preocupació i esperança, una fe geològica en Déu, una plaça amb un monument de ferro colat que representava un home rude amb gorra de llana i un cinturó col·locat en bandana ple de cartutxos per l'escopeta que mantenia a la mà mentre feia cara de males puces i ens amenaçava amb el revòlver enfundat a la cintura del pantaló i calçant botes militars, llantes de Mercedez pintades de groc, llantes de Mercedez pintades de vermell, botigues de bombones de gas, una pantalla plana i gegant que escopia publicitat sobre el carrer principal, arbres arrencats en un parc enmig de tota la terra escarbotada on uns vailets jugaven a llançar pedres, a veure qui les llançava més lluny, policies vestits de gris i militars amb viseres grana, la sempiterna oficina de cartell groc amb dues efígies de cavall d'escaquer creuades, present en totes les ciutats dels Balcans, del Raffeisen Bank, minibusos ataronjats i verds i blancs amb petits panteons penjant dels seus retrovisors i enganxats sobre els taulers, amb potes de conill, creus i inscripcions àrabs, fotos de les famílies, fragments de corall, rosaris, i tantes altres coses que no sé definir, donant voltes amb les portes obertes fins que la furgoneta s'omple amb les divuit o vint persones que hi caben, ben apretades, i marxen, sense haver tingut mai una parada, cap al seu destí, probablement Tirana, deixant endarrere mesquites i esglésies, minarets en construcció, petons de comiat entre amics enfundats en jaquetes de cuir, un vell amb un carretó per a minusvàlids que creuava la rotonda del mig de la plaça pel mateix lloc que els cotxes que es piten entre ells i al vell tant per saludar-se com per advertir-se o recriminar-se diverses accions, les motos sorolloses i carregades amb una, dos o tres persones, les bicicletes amb carretó que transporten patates, o roba, o carcasses de mòbil a l'engròs, o qualsevol altre cosa que pugueu imaginar, les eugues que tiraven de carros de fusta i de ferro, homes amb cistells plens de tabac i dolços, ocells cantors engabiats en plena activitat, el cant sedant del mudjaidí, tarongers i llimoners i parades ambulants de byrek, cotxes anglesos, amb el volant a l'inrevés, nens comprant llaminadures a través de la tanca del col·legi al tenderete que hi és adjacent, neu a les muntanyes i una dona que seu en una lleixa, al carrer, amb una balança d'estar per casa al davant que et cobra 20m leks si t'hi vols pesar.
