dimarts, 5 de març del 2013

Una perspectiva pessimista


De la segona part del documental d'Adam Curtis All Watched Over Machines by Loving Grace, anomenada The Use and Abuse of Vegatational Concepts, que considero estretament lligada a l'injustament poc llegit assaig  L’hypothèse cybernétique dels Tiqqun per raons que especificaré més endavant, n'extrec la següent reflexió sobre el decreixement. 
L'any 1972 el Club de Roma publicà el llibre The Limits of Growth, un llibre neomaltussià que explicava les idees cibernètiques de Jay W. Forrester sobre el media ambient —una simplificació computacional que considera la natura una màquina d'equilibri—, entre cometes confirmades per un informe del MIT, que n'havia calculat les implicacions a través de la computació dels seus models. L'opuscle es convertí en un bestseller i transformà els paràmetres del debat mediambiental. Sota l'ègida d'aquest document, l'ONU celebrà aquell mateix any la conferència d'Estocolm, on s'emplaçà els estats membres a concebre el món com un sistema on la sobirania independent i irresponsable de 120 estats, cadascun pel seu compte, conduiria el món —que es concebia com una enorme nau espacial— al col·lapse.
Això no obstant, la sobirania compartida que proposava la ONU en pos de l'equilibri —i per tant en contra del creixement perpetu—, no incloïa cap intenció de canvi social. Es plantejava simplement congelar la història i mantenir-la en equilibri; econòmic, social, mediambiental, etc. Per tant, proposava instaurar aquell fi de la història que Fukuyama va creure efectuat el 1992: un final on el capitalisme havia aconseguit per mitjà de la hipòtesi cibernètica esdevenir part del sistema-món juntament amb la natura, i per tant esser considerat natural al seu temps.
L'oposició dels Tiqqun a una revolució cibernètica —i, què és el 15M and so forth sinó això mateix?—, que ells consideren tan sols una mutació més del capitalisme, incapaç, per molt que tendeixi a una democràcia més radical, de canviar veritablement de model, és en molts sentits hereva de les protestes que els ecologistes d'esquerres menaren fora del palau de congressos per denunciar que el pretès equilibri desterrava tota idea d'anivellament social.

Avui en dia el projecte d'equilibri sembla haver fracassat. Les causes probablement siguin la incapacitat de les classes dirigents per renunciar al creixement —al creixent enriquiment. Les polítiques de sobirania compartida, en gran mesura hipòcrites, com els repetits fracassos en l'aprovació i compliment del protocol de Kyoto demostren, no han estat més que un desenvolupament imperial més. Així mateix, la idea inicial d'equilibri ha estat substituïda per la de creixement sostenible, que molts experts desacrediten per impossible donades les capacitats del planeta. Tot això ens situa davant el projecte, defensat cada vegada per més teòrics i activistes, del decreixement.
Això no obstant, faríem bé de preparar-nos per l'assumpció sistèmica d'aquest procés. En certa manera, el camí cap a la precarietat que ja hem començat és un procés de decreixement. Segurament l'únic decreixement que el sistema de la cobdícia pugui tolerar. Les advertències de The Limits of Growth eren en gran mesura una ampliació de camp respecte a les advertències quasi apocalíptiques expressades per Paul Elrich, el 1968, a The population Bomb (L'explosió demogràfica), on alertava de la imminent sobrepoblació i els problemes que se'n derivaven. Enfrontats a un problema de sobrepoblació, sembla que els comandants de la nau hagin decidit un estrangulament programat de les capes inferiors de la població que en limitarà l'esperança de vida a la baixa —per manca d'accés a una alimentació suficient i manca d'accés a serveis mèdics adequats— i segurament conduirà a més guerres —ja veurem si d'extermini— sota les coartades ideològiques del Lebensraum. Les que ja empren actualment els EEUU i probablement també de noves.
Mentrestant, a les poblacions dels països rics se'ls imposaran els ideals d'austeritat, estalvi i sobrietat individuals del decreixement, sense incloure mai —com ja el 1972 no ho foren— dinàmiques d'igualació social. Alhora, s'incrementarà la bretxa entre els dos grups bàsics d'humans: els dirigents i la resta. Aquest procés ja ha començat. L'historiador Josep Fontana en situa el començament precisament als anys setanta, l'anomena La Gran Divergència coincidint amb l'economista i Premi Nobel Paul Krugman. Els primers gaudiran d'una esperança de vida com més va més llarga, així com els beneficis d'una eugenèsia liberal. Els altres, com més va més reduïts a formes de vida neomedievals, esdevindrem, a la llarga, poc menys que una espècie diferent, si no quan a base biològica quan a consideració social. Serem els nous negres d'aquest món.
El decreixement és inevitable, però el primer que decreixerà —ja ho està fent— seran les classes mitjanes; aquell miratge de benestar que proporcionà pau social als comandants de la nau. Com diu Fontana en una entrevista a El Periódico, l'única manera de revertir el procés és que la por canviï de bàndol, és a dir, el terrorisme. Ara bé, no crec que el poble dels EEUU, que ara per ara és l'únic que ho podria fer, es llenci en massa a la contestació del pla mestre de l'Imperi. De fet penso que la dinàmica és irreversible. 

dijous, 7 de febrer del 2013

Corruptfont

Aquí us deixo la Corruptfont, la font TrueType basada en la Corrupt Script d'Identya que tant ha sortit a la prema aquests darrers dies. De moment encara no te interrogants ni signes d'exclamació (perquè ara no tinc temps, però ja la milloraré).

Apa, ja podeu començar a fer apunts comptables a tort i a dret. Això sí, que siguin en B! Seguiu l'enllaç per descarregar-la: AQUÍ

I si de veres us agrada, sigueu agraïts:

divendres, 25 de gener del 2013

Sobre LulzSec


He estat recopilat certa informació sobre aquesta avantguarda postsituacionista que fou Lulz Security. Alhora banda de hacktivisme i avantguarda estètica, amb els seus manifestos i les seves innocentades, els 50 days of lulz (noti's que "lulz" ve de l'expressió "laughing out loud") es van acabar, però potser les activitats dels qui es van definir —ho deia el seu compte de Twitter— com «the world's leaders in high-quality entertainment at your expense» hagin, com ells mateixos afirmaven desitjar al seu missatge final «had a microscopic impact on someone, somewhere. Anywhere». Aquí deixo alguns vídeos de la seva activitat, mai exempta de sentit de l'humor.

Lulz Boat Theme & Video

Here with lyrics

Euronews nos ilustra sobre el tema...

Dmitri finds out LulzSec has skill
http://www.youtube.com/watch?v=SUlkAPxrwcw

LulzSec Hacking Sony - Animation /w sound

RT about attack against SONY

LulzSec Anthem Rap

LulzSec Anthem Rap w lyrics

LulzSec dice adiós

Final Message


Lyrics

We are Lulz Security, and this is our final release, as today marks something meaningful to us. 50 days ago, we set sail with our humble ship on an uneasy and brutal ocean: the Internet. The hate machine, the love machine, the machine powered by many machines. We are all part of it, helping it grow, and helping it grow on us.

For the past 50 days we've been disrupting and exposing corporations, governments, often the general population itself, and quite possibly everything in between, just because we could. All to selflessly entertain others - vanity, fame, recognition, all of these things are shadowed by our desire for that which we all love. The raw, uninterrupted, chaotic thrill of entertainment and anarchy. It's what we all crave, even the seemingly lifeless politicians and emotionless, middle-aged self-titled failures. You are not failures. You have not blown away. You can get what you want and you are worth having it, believe in yourself.

While we are responsible for everything that The Lulz Boat is, we are not tied to this identity permanently. Behind this jolly visage of rainbows and top hats, we are people. People with a preference for music, a preference for food; we have varying taste in clothes and television, we are just like you. Even Hitler and Osama Bin Laden had these unique variations and style, and isn't that interesting to know? The mediocre painter turned supervillain liked cats more than we did.

Again, behind the mask, behind the insanity and mayhem, we truly believe in the AntiSec movement. We believe in it so strongly that we brought it back, much to the dismay of those looking for more anarchic lulz. We hope, wish, even beg, that the movement manifests itself into a revolution that can continue on without us. The support we've gathered for it in such a short space of time is truly overwhelming, and not to mention humbling. Please don't stop. Together, united, we can stomp down our common oppressors and imbue ourselves with the power and freedom we deserve.

So with those last thoughts, it's time to say bon voyage. Our planned 50 day cruise has expired, and we must now sail into the distance, leaving behind - we hope - inspiration, fear, denial, happiness, approval, disapproval, mockery, embarrassment, thoughtfulness, jealousy, hate, even love. If anything, we hope we had a microscopic impact on someone, somewhere. Anywhere.

Thank you for sailing with us. The breeze is fresh and the sun is setting, so now we head for the horizon.

Let it flow...

Lulz Security - our crew of six wishes you a happy 2011, and a shout-out to all of our battlefleet members and supporters across the globe