dimarts, 9 de febrer del 2010

Doble platina















El nostre vell conegut i bandarra reconegut per les instàncies oficials, el mateix que ja va avisar de l'imminent amenaça que la tercera edat representa per a la nostra seguretat i al qual els representants governatius van ignorar olímpicament, torna a la càrrega. En aquesta ocasió, aquest personatge que, en ocasions, es fa passar per mi, assaltarà l'escena de petit format del nostre país amb un espectacle a cavall entre la poesia, l'spoken word, el rap i la bogeria. Per anar escalfant motors, aquest espècimen barceloní ha engegat un blog on podreu llegir i escoltar els seus textos per anar obrint boca fins que no arribi l'estrena (m'ha assegurat que ja falta poc). Tan bon punt ens n'assabentem els farem arribar notícies fresques.

Cliqueu sobre la imatge.

dissabte, 6 de febrer del 2010

Necessito un refugi















Necessito un refugi. Un lloc tancat amb clau des de dins. Una cambra com la de'n Joseph Walser, on col·leccionar quelcom inert. Quelcom permanent, que no canvii ni se m'endugui com les emocions. Necessito un refugi al marge de la família, de la parella, a recer del meu cor. Necessito una cova on obnubilar les meves carències. Un lloc sec, sense aquesta pluja insistint amb somics esgotats. Serà construït amb maons ferms. L'interior el pintaré completament de blanc. Serà el més semblant a la mort, sense finestres. Mai hi entrarà una engruna de menjar ni de mal humor. La meva humanitat quedarà penjada com un abric en un perxa de ferro col·locada just al costat de l'entrada. Només pot passar la matèria, dirà un cartell enganxat a la fusta, massissa, de la porta. Una vegada dins seré serè com un aliatge noble. Ni la calor ni el fred m'alteraran. No resaré, ni creuré cap cosa. Restaré indiferent davant els desastres, les alegries i les vides exteriors. El passat s'esborrarà. El futur serà orb. La meva petita eternitat s'anomenarà negra nit.