dilluns, 21 de desembre del 2009

Música contemporània [M]


Recomano que poseu en marxa el vídeo que hi ha abaix i una vegada soni comenceu a llegir.

Aquesta tarda estava escoltant un disc d'Anthony Braxton, eminent saxofonista, compositor i filòsof nord-americà, quan se m'ha repetit com un pebrot mal digerit una anècdota que l'altre dia vaig escoltar a la ràdio. Per a ser més concret al programa «Carne Cruda» de Radio 3.
En un festival de jazz el nom del qual no vull recordar, una vegada començada un concert de música que, tot i no haver escoltat, devia ser peculiar, un home s'aixecà dempeus i, tot cridant, feu parar a la banda. Aquell acte cridà l'atenció del personal de seguretat que l'apartà i li demanà pel motiu de la seu sobtat estirabot. L'home denuncià acaloradament que allò que s'estava escoltant no era jazz sinó música contemporània. El problema era que el seu metge li havia prohibit escoltar música contemporània com qui prohibeix menjar sal, tot per a el bé de la seva salut.
Davant el poc cas que obtenia dels lògicament estupefactes organitzadors, que havien estat cridats per uns empleats de seguretat que no es veien en cor de fer front a una objecció de tal calibre teòric, feu trucar a la Guàrdia Civil que, naturalment, acudí al lloc d'autos presta a fer respectar la llei. Es tractava, efectivament, d'un frau dels organitzadors?
Primerament, la noció de la Guàrdia Civil com a policia artística pot semblar còmica i fins i tot pueril, però a l'hora de veritat, potser si els cossos de policia tinguessin brigades artístiques no ens la colarien tant com avui en dia. Sóc conscient que al mateix temps apareixeria tota una censura encoberta que fa desaconsellable la instauració d'aquests cossos d'ordre artístic. Ara bé, més d'un concurs literari i més d'una performance generarien denúncies si el públic es sabes sota l'empara de la policia en aquesta mena de casos.
D'altra banda, em sembla especialment curiosos els coneixements medico-artístics d'aquest metge que s'atreveix a bandejar tota una franja de composicions musicals per al bé de la salut del seu pacient. La meva pregunta és: Hi ha estudis especialitzats que demostren que la música contemporània és nociva per a algun grup de població sociològicament rellevant, com per exemple els hipertensos o els diabètics? I, en tal cas, la pregunta més difícil: Què es considera música contemporània? El criteri del metge en qüestió no sembla ser cronològic car el jazz, si fem cas de les dates de composició dels temes que en conformen el cànon, és una música contemporània. Aleshores, com es mesura la contemporaneïtat de la música que hom escolta?

Us abandono amb aquestes preguntes, i us desitjo un bon nadal.