Ara que la potència magnètica dels anuncis televisius i el consum en general es debilita, per la manca de material a atreure de les nostres butxaques, i els valors heroics de la moralitat i el thriller psico-sentimental de la vida s'esfondren, la preocupació per les condicions de la vida s'obre pas, de nou, fins a nosaltres.
Ens sorprenem trobant una inusitada actualitat a paraules escrites fa més d'un segle, sobre la ganduleria, la coacció i els furt que ens infligeixen els amos dels capitals i les institucions, i que ara citem per a reflexió del lector:
“ On va [el capital], doncs, a refugiar-se quan surt de les caixes de caudals? Hi ha per a ell col·locacions més avantatjoses. Anirà a alimentar els harems del sultà, a sostenir les guerres d'unes nacions contra les altres. O bé servirà per a fundar una societat d'accionistes, no per a produir res útil, sinó simplement per fer als dos o tres anys una fallida escandalosa que permeti als seus fundadors retirar-se emportant-se amb ells els milions que representen << el benefici de la idea>>. O potser els diners s'utilitzin per a construir inútils ferrocarrils al Ghotard, al Japó o al Sahara, si és precís, perquè els Rotschild, fundadors, enginyers en cap i contractistes guanyin tots els milions que vulguin ”.
Piotr Kropotkin
Ho deixo a la vostra consideració.
Salut!
