No vull rallar-vos més del compte ni haver d’explicar-vos veritats com ara que la lectura dels poemes d’aquest senyor m’ha arrencat exclamacions de joia, peruqè el primer uns desencisaria i el segón no arribaríeu a creure-ho. Deixo, per tant, un simple poema davant els vostres ulls per que valoreu per vosaltres mateixos:
INSECTE
Em mires com un entomòleg
Mira un insècte
Clavat en una agulla.
En veritat sóc l’insècte,
Però vivent:
Menjant i copulant
Per sobreviure.
No hi ha temps
Per aturar-me a contemplar
les formes que s’assemblen a la meva.
Tot és irreversible:
viure i morir.
S’em complica,
Però, l’afany: he de saber què sóc,
on vaig, per què?
Massa preguntes
per intentar contestar-les
en vol rasant, tot fressa d’èlitres,
brevíssim, sobre l’aigua.
Joan Vinyoli
Podeu trobar l’obra completa d’aquest senyor a Labutxaca per uns 10€.
Malauradament el programa d'esdició del blog s'ha menjat l'espai buit que feia que certs versos, trencats, comencèsin amb retard
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada