No us ha passat mai que, sense haver trencat plat ni tocat sou, teniu la impressió que heu d’anar amb sigil en les accions més insignificants? Talment com si el mon fiscalitzes els vostres gests en busca de càrrecs contra la vostra persona? Llavors us comporteu com amics de conxorxa, com amotinats secrets en presència dels homes de confiança del capità. Qui sap-lo…
Aquest pensament impertinent es resisteix a dissoldre’s com caldria en la monotonia gris del quotidià. És un pensament absurd; ho sé, però malgrat tot, prou astut per sobreviure’m dins el cap.
No sé si us ha passat mai...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada