Camarades internautes!
Com els menys imbècils d'entre vosaltres (o els més llestos, que és el mateix; jo ho feia per variar de formula una mica, però veig que pot ser ofensiu) ja fa setmanes que heu notat, tinc abandonat el blog a la seva sort i, com que no ha après a escriure els articles tot sol, doncs encara guardava, fins en aquest moment, les seqüeles d'un viatge que gairebé ja he oblidat.
Si no m'he decidit abans a fer aquest pas ha estat bàsicament per mandra, i no per llàstima o falses esperances de reemprendre una activitat pseudoperiodística que ara ha agafat nous camins, per contrades més allunyades de l'onanisme i més orientades a la comunitat.
Per tant i solemnement, declaro amb un neologisme, la moribúndia d'aquest bloc. Potser algun dia retorni al mon dels vius, però probablement acabi, sense més notícia al dels morts. En tot cas, quedarà moribund, gelat, crionitzat, petrificat com un fòssil cada vegada que teclegeu la direcció acostumada, fet que no sovinteja gaire i menys que ho farà.
Sempre vostre,
Marc Montanyés
