Camarades internautes!
Com els menys imbècils d'entre vosaltres (o els més llestos, que és el mateix; jo ho feia per variar de formula una mica, però veig que pot ser ofensiu) ja fa setmanes que heu notat, tinc abandonat el blog a la seva sort i, com que no ha après a escriure els articles tot sol, doncs encara guardava, fins en aquest moment, les seqüeles d'un viatge que gairebé ja he oblidat.
Si no m'he decidit abans a fer aquest pas ha estat bàsicament per mandra, i no per llàstima o falses esperances de reemprendre una activitat pseudoperiodística que ara ha agafat nous camins, per contrades més allunyades de l'onanisme i més orientades a la comunitat.
Per tant i solemnement, declaro amb un neologisme, la moribúndia d'aquest bloc. Potser algun dia retorni al mon dels vius, però probablement acabi, sense més notícia al dels morts. En tot cas, quedarà moribund, gelat, crionitzat, petrificat com un fòssil cada vegada que teclegeu la direcció acostumada, fet que no sovinteja gaire i menys que ho farà.
Sempre vostre,
Marc Montanyés
4 comentaris:
que desxansi en pau, amen.
avisa si torna a reviscola
això vol dir que t'has posat el barret i el farcell?
si la decisió és així de solemne ens hi resignarem, però lamentant no poder llegir coses tant ben parides encara que sigui de tant en tant.
una abraçada paio!
no m'ho puc creure. un paràgraf per setmana no costa gens. o un poema. si segur que en tens mil escrits. no siguis vago i dona'm aquest plaer
Publica un comentari a l'entrada