dimecres, 22 d’octubre del 2008

...




T'has despertat dins un cine. A la pantalla s'hi representava el duel entre homes uniformats d'una pel·lícula muda. La tensa música del pianista sonava massa suau per a una escena tan poc enfocada i malgrat tot misteriosa. El film no s'acabava mai però has esperat al final. En sortir havia deixat de ploure. Has tornat a peu pel carrer Corsega i entrat en una parell de botigues, només a mirar. A la cartera no hi duies ni un ral. De totes maneres, no t'ha agradat res; no haguessis comprat res. Has pres el metro a Diagonal. A l'andana una parella de rocabillys es besaven amb tendresa. Quan ha arribat al metro t'has assegut al costat de la finestra malgrat que dins el túnel a la finestra només s'hi veu la teva cara. Has obert el llibre que duies a la butxaca per a parapetar-te. Només has llegit una frase en tot el trajecte. L'has llegida fins a tres o quatre vegades però no la recordes. La parella de rockabillys s'ha assegut davant teu i s'ha estat morrejant amb delicadesa i luxúria exquisides. S'han separat quan tu baixaves. Havies de fer esforços per no mirar-los fixament. Un cop a l'estació de casa hi havia el teu company de pis que es dirigia al centre. Haguessis preferit no trobar-te'l. Ja estaves trist quan has baixat del vagó. Les escales mecàniques eren com sempre, també el carrer, el portal, la paret del replà, cada vegada més afectada per la humitat, que infla la pintura fent-ne berrugues. T'has assegut al sofà, has engegat el portàtil i t'has posat a veure vídeos porno d'Internet. T'has fet una palla i a la fi ha brollat líquid salat dels teus ulls perquè et sents massa sol.