Una vitàcora es construeix necessàriament amb el sentit de recorregut. La primera vitàcola de l'imaginari que compartim és la del vaixell. Allí s'hi anoten les latituds per on passa, els incidents a bord i els encontres amb d'altres vaixells, així com el que s'ha carregat i descarregat a les escales del viatge.
La vitàcola electrònica neix d'un esperit semblant que requereix un sentit de missió en la realització de la mateixa, per bé que aquesta missió sempre és externa a la vitàcola en sí. En aquest cas les comunitats de desenvolupament de software foren les pioneres en la utilització del diari com a mitjà, anotant les modificacions i problemes que el desenvolupament del projecte comporta.
La vitàcola personal, deutora d'aquesta tradició adquireix sentit sota la òptica del viatge vital; del viatge mental que du a terme amb poc o nul èxit l'habitant de la nostra societat. És doncs sota l'empara de la literatura de viatges i el diari personal mescolança impúdicament que es desenrotlla el pergamí digital que llegiu.
Amb aquesta intenció he afegit al blog un menú lateral on s'apunten els sons que estic escoltant; un menú que anirà mutant i que permet al pacient lector la possibilitat d'endinsar-se en el medi ambient de l'escriptura de la vitàcola quotidiana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada