Oració

Em faig la il•lusió, car no ho sé del cert, que en moments de desempara a la feina, i no sols; també fora d'ella, ens agradaria creure en aquell Déu que cobria amb la manta de l’esperança els seus adeptes. Potser llavors, enlloc de llastimeres peticions de conhort seríem capaços com el cap Koq, de cantar-li les quaranta malgrat ésser conscients que Ell farà sempre el que li donarà la gana. Potser és sols una il•lusió i sóc jo sol qui es sent sol. Potser jo sol cridaria, si creies que hi ha algú allí al damunt, aquesta pregaria que cava un sot al cel.


Oh, Déu!
Malgrat les pregaries amb que Et preguem
sempre perdem les nostres guerres.
Demà tornarem a lliurar una batalla
que serà realment gran.
Necessitem la Teva ajuda més que res en el mon,
I per això T’he de dir:
La batalla de demà serà dura i implacable.
No hi haurà lloc per a els nens en ella.
Per això et suplico:
No ens enviïs el teu fill.
Vine Tu en persona a ajudar-nos.


Oració del Koq, cap de la tribu dels Grikuas, abans de la batalla contra els afrikaners el 1876. Extreta del llibre de Kapuscinski, "La guerra de futbol".