Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris libros. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris libros. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 de setembre del 2008

A tota màquina!







Un arxipèlag de l'hemisferi austral
neix dins el sòl que trepitjo.
Nòmada com jo, m'acompanya;
és la meva pàtria secreta,
de nom indesxifrable
que no coneix el bruixot.

Esbotzem junts l'ideal,
navegant en canoes pintades;
arcaics pirates tornats
del secà; de nou al mar.

– Capità: Us ordeno que
m'entregueu el control
de la màquina. Pont enllà
sou lliure.
El parlament l'impressiona
poc o menys que les faldilles
de palmera
de la vestimenta ritual.
No creu un mot; és un home modern.
M'he calçat la màscara
ferotge a l'ànima i ara danso
fet un brivall; escorxant cortinatges,
escopint als oficials,
vesant el vi tot bevent de tant en tant.


L'amenaço de veres:
– Faré caure galernes
embravides com teixons.
Plouran ànimes dins el brou
dels comensals i els grumets.
Correré per les cobertes nu a plaer
i, quan els vostres efeminats mariners
em trepitgin els talons,
el principal mastil faré meu,
escalant fins prop dels deus
per ser el penó vivent del casc
i menar-lo de dret al naufragi.

Esbotzem junts l'ideal,
navegant en canoes pintades;
sota una cridòria estrident
a la caça de belles princeses.

L'home em considera.
Encuriosit per tal torrent
de verbal espargiment
com ningú abans n'hi havia fet
desinteressat i pròdic obsequi.
– Bon home; se us veu molt embravit.
Mireu el mar – m'aconsella amb fè.
Pla com un espill,
quina serena gràcia
que dona a l'esperit;
Mireu com bressola
amb tendra audàcia
les sirenes i els dofins.

– Veig que vos no us feu ensurt
si es tracta de verbigràcia,
però us erreu ras i curt:
No sóc un bon home
i no teniu alternativa.
– I què en fareu, si es pot saber,
dels controls del transatlàntic?
On voleu anar? – Al fons del mar –
li responc, fent cara de matusser
i amb els ulls fits al radar.
– Vos no hi sou tot, home de món.
No veieu que les faldilles
no plauen gens a les filles
dels magnats que van a bord.
On és el vostre bitllet? Digueu!
On embarcàreu?


Descobrint-me l'armadura
mostro al xeic la dinamita,
que al cos porto cosida
amb esparadrap i cinta aïllant.
– No és cosa de broma – els advereteixo
– ja veuran quina cridòria,
quanta sang i poca glòria
que s'enduu si no em fa cas.
El patró, de cop, es desinfla
i fa senyal al comandant
per tal que passi com un lleó
pel cercle de foc que el bon domador
li para amb fermesa triomfal.

Esbotzem junts l'ideal,
navegant en canoes pintades;
arcaics caçadors otomans
amb patent de cors caducada.

– Deixeu-m'ho fer a mi – ordeno
– això de moure el control:
A TOTA MÀQUINA – els endego.
– Amb quin rumb?
Amb quin rumb? – responen a cor.
– A TOTA MÀQUINA – Crido.
– On anem? Ai Déu meu!

Miro fixament la massa
tenyida de victòria i de roig
sense poder reprimir el goig
ni les ganes d'aventura.
Les mil virolades cares
que reflexa l'oceà
em captiven avares
i no em deixen respirar.
– Quin rumb? Quin rumb?
S'impacienta la tropa.
– Senyors i senyores totes:
Rumb L'HORITZÓ!
Atrapem-lo! Ja és l'hora!

dijous, 17 de juliol del 2008

Llibres de vell

Toca encaminar-se a una llibreria de vell. Remenar a les piles de pàgines com al mercat de Canovelles malgrat que hi manqui la gitana de torn que crida allò de “Vinga Maríes! Al remeneo!”.
Toca, però, enlloc de deixar-se endur per la intuïció de cadascú, cercar un llibre curt, sorprenent i franc. Un llibre escrit en contra de la complaença que empeny filòsofs i escriptors a agafar la ploma, a aporrejar el teclat.

Hom pot esgrimir que l’escriptura no és complaent per quant no és conforma amb el buit i trama explicacions, reals o fictícies, sobre el mon. No obstant, no s’ha de confondre la mandra i la complaença.

Ben cert és que al sofà, amb una cervesa a la ma i la tele engegada poca necessitat literària experimenta el cos. Però en situacions de manca d’alcohol i de ficció, quan ens adonem que la realitat apreta i que no saben com prendre’ns-ho, llavors escriure una bona tirallonga d’explicacions pot ser crucial per a poder dormir plans a la nit, quan el monstres ixen de les ombres. Aquesta és, precisament, la feina dels filòsofs segons Clement Rosset.
Us recomano que busqueu aquest llibre a les llibreries de vell, car de nous, no en fabriquen (en castellà no, en català tampoc).

En Castellà: El principio de crueldad, Clement Rosset. Ed. Pre-Textos 2002. EAN: 9788487101977. Descatalogat (de moment).

En Francés: Le pricnipe de cruauté, Clement Rosset, Ed. Gallimard. EAN: 9782707311801 Disponible.

divendres, 6 de juny del 2008

petites poètiques de paper pintat


Sovint els lectors oblidem la màgia del paper, oblidem que no sols les lletres ens enamoren; també la textura i l’olor d’entre les pàgines; de llençol net. Els més petits no ometen mai l’observació (atenta o irada) de totes aquestes qualitats i, habitualment, els llibres il·lustrats queden confinats a aquestes edats en que el dibuix i el color prímen sobre la narrativa. No obstant és la il·lusió que neix de la sorpresa del format, del color, de tocar un paper i notar la carícia de la cel·lulosa, el que podem recuperar fins demà a les 9’30 de la nit al festival de llibre il·lustrat “Como Pedro por mi casa”.
Allí es poden veure les extraordinàries poètiques de paper pintat del japonès Katsumi Komagata, una extraordinària col·lecció de jocs amb l’ull i el paper, amb el color i la forma. Totes unes vacances minúscules i portàtils. Si podeu aneu a veure-ho.

el festival te una web molt maca i poc més