Fideus còsmics

Els arbres del pàrquing de darrera el pis s'han despullat completament. Ara són un manat de ramificacions venoses que escaven el cel en busca de nutrients. Demostren clarament que el concepte general que es té dels arbres és erroni. De fet s'alimenten del cel amb aquesta relàm durant tot el fred per donar com a fruit la terra sencera. És fàcil imaginar el planeta com el fruit gegantí d'un arbre. Veure'ls m'ha revifat tot el que en mi hi resta de l'arcaic arborícola que s'alimentava de cuques i escarabats que caçava al perillós sotabosc.
Al Fondo, a pocs carrers de la boca de metro, hi ha un bar de nom xinès que no sóc capaç de llegir. No és com la resta de bars de nom xinès que no sé llegir que hi ha a Sta. Coloma, en aquest hi fan una sopa de tallarines que ressuscita el cos i l'esperit de tanta misèria com pul·lula pels topants.
L'ambient suburbial sempre és curull de minses llibertats quotidianes. Hom es passa el dia a la plaça, fuma porros, els nens no es disculpen quan et claven una pilotada, els xinesos s'encenen l'un darrere l'altre cigarrets de tabac negre, els sih es guarneixen per anar cerimònies religioses, els moros fan negocis a les cantonades; des de venta d'estupefaents a rellotges d'or de segona ma; però el que ho fa tot simpàtic no és aquesta corrua d'activitats sinó que la gent amaga menys les seves misèries i fa menys propagandes de les seves grandeses. Els edifics no són grandiloqüents i donant pel sac a le Corbusier no hi ha dubte que duen la marca de la genuïna arquitectura realista.
La majoria d'immobles fou construït per les famílies dels murcians i els andalusos, que s'han integrat, és a dir: S'han tornat més rics i més hipòcrites. Ara les cases les hi lloguen als indis, pakistanesos, marroquins, nigerians, xinesos, i alguns d'altres.
Tot això és el que oblides mentre t'entafores tallarines bullents al pap. Els xinesos mengen amb la barbeta a un dit del líquid i engoleixen els enormes bols metàl·lics mig empenyent amb els palets mig xuclant, produint un xivarri espectacular. Llavors un s'adona que els palets xinesos són una eina que no està tan destinada a pinçar i mantenir l'aliment en alt com per llençar endins. Segurament no degluteixen per igual la clientela del bar del Fondo com els comensals de'n Den Ziao Ping, de totes maneres és forçosament diferent l'ús que es fa d'aquestes mil·lenàries eines per a menjar les càpsules sabor japoneses, alies sushi, que les sopes còsmiques xineses en bol gegant que serveixen aquí. El caldo és semitransparent, no té una composició homogènia sinó que proporciona visibilitat sols als objectes que hi floten just sota la superfície, opacant el gruix de l'aliment en una obscuritat atàvica. Quan les tallarines, amb trossos de vedella enredats, sorgeixen del fons ho fan conservant una escalfor i una substància metafísiques. Hom te la impressió d'estar engolint un univers sencer.
El Nikita és amic de la filla petita de la família que duu el bar. La mocosa deu tenir uns nou o deu anys. Són una família quasi arquetípica: Una àvia, el pare cuiner, mare ajudanta de cuina, la filla gran, que provoca un dolor d'ous immediat, porta la barra i la petita fa el gamberro i intenta travar conversa amb els clients, la majoria xinesos, sense tallar-se un pèl. Al costat de les escurabutxaques hi ha una trepa de magrebins fent negocis. Els magrebins són una gent que dedica als negocis el noranta-vuit per cent de la vida.
La nena ens havia estat ensenyant uns tazos d'aquests que regalen amb les patates fregides i que hom hi juga posant-los en pila i llençant-ne un al damunt aviam quants en pot fer saltar. Aquesta tazos però tenien unes petites escletxes a les vores i es poden enganxar els uns als altres per a construir tot de figures extravagants. Ella anava joguinejant amb aquella porqueria i ens ho anava ensenyant mentre dinàvem, però quan hem acavat ha tret un taulell de parxís i del joc de l'Oca i al final ens hem animat a fer unes partides a aquest darrer jugant, a causa de la seva manca, amb tres tazos com a fitxes. A mi m'ha tocat el de l'escut del Reial Madrid, al Nikita el d'un jugador del Reial Madrid i la mocosa ha escollit la fitxa de l'Etoo. La molt ¡X@#!!! ha acabat la primera partida en cinc tirades després d'encertar totes les oques. Les dues partides de revenja se les han endut una el Nikita i l'altre la mocosa. I jo, només després de canviar la fitxa malastruga per una d'un jugador colchonero, he pogut endur-me la partida del final. Em rigut molt. Ha estat divertit.