Lectures d'estiu: Filosofía profana

Estic d'acord amb les dues opinions generals que diuen, primer que la filosofia és farragosa, i segon que a l'estiu cal envoltar-se de coses lleugeres. A primera vista, doncs, la lectura filosòfica sembla haver de relegar-se lluny de l'estiu, preferntment a l'hivern o, com a molt d'hora, cap a començament de tardor. No obstant certs títols atrauen la mirada fins i tot a l'estiuejant més enfervorit.
No és freqüent, però a vegades els filòsofs dirigeixen la mirada fora del recinte dels propis sistemes per tractar de dilucidar aspectes de la vida humana més quotidiana. Sovint s'ha considerat aquests assaigs obres menors. A vegades fins i tot els mateixos autors s'han avergonyit d'elles i alguns, com Kant, les han publicades sota pseudònim. No obstant és innat en l'home relaxar-se i abandonar a estones l'heroisme de les obres atemporals per incidir en la realitat dels seus contemporanis, de manera anàloga a com els sermons, tot i pertànyer a la pràctica religiosa canvien el rigor de les demostracions teològiques pels consells i les opinions del dia a dia. I... Què no poden aquestes agudes mirades sobre una matèria tan viva!
Aquesta mena de filosofia de gènere, limitada d'una banda per l'assaig de Montaigne i d'altre per la boutade o broma intel·lectual de De Quincey, antecessora dels "How to" i els llibres d'autoajuda moderns tant com de les entrades enciclopèdiques, obre un fabulós catàleg de temes on sempre pot amagar-s'hi la sorpresa. Per ventura la filosofia actual no és, en certa manera, filosofia profana?

Per veure una bibliografía no exhaustiva pitgeu AQUÍ.

Per veure algunes portades d'aquesta selecció, elaborada per a La Central, AQUÍ