Anem a pams...

Anem a pams: L’altre dia vaig veure en un dels estants d’una llibreria del centre una edició recent del text “L’art d’ensenyar Barcelona”, que Carles Soldevila publicà l’any 1929 detectant una necessitat creixent de la ciutat: La de ser ensenyada, mostrada, venguda com una obra d’art. No en va Soldevila exclama que aquesta mena d’acció del cicerone pot esdevenir “un noble ofici que té alguna semblança amb el de pintor i del poeta, amb el producer o el metteur en scène”.

El text em va fer gràcia i vaig prendre de la pila un exemplar, al qual vaig donar una giragonsa a fi i efecte de veure’n el preu. Llavors arribà l’esglai de les dues xifres: 10€ per un fulletó de seixanta pàgines!

He, necessàriament, d’irrompre amb una lleu digressió encaminada a execrar la recent política editorial de la publicació d’opuscles mínims a preus de llibre. Comprenc a la perfecció la motivació crematística de les tals publicacions, essent la relació de benefici per pàgina que n’extreuen els editors fins tres vegades superior a la d’un volum gruixut.

Heus aquí les xifres de la comparativa, que qualsevol, bé per malfiança del que un servidor exposa bé per passatemps matemàtic, pot corroborar de manera senzilla:

El volum anomenat “Fulls de dietari. Una antología” consta de 441 pàgines i costa 20€, cada pàgina val, en conseqüència, 0.04535€. La novel·la “Fanny”, tot un clàssic de les lletres catalanes contemporànies, consta, en l’edició de 62, de 152 pàgines i costa 11.50€, cada pàgina val, en conseqüència, 0.07566€. En darrer lloc observem el preu per pàgina de l’edició que llibres de l’Índex fa de “L’art d’ensenyar Barcelona”. Consta de 60 pàgines i costa 10€, amb el que surt un preu per pàgina de 1,66667€.

Veiem com els editors, enlloc de publicar d’altres texts oblidats de l’autor prefereixen agafar un breu i, mitjançant una bella coberta, fer negoci del bo. Car tothom sap que la literatura no convé als pobres, car elaboren idees desavinents i es frustren al descobrir hàbits elevats.

Malgrat el mal negoci que feia vaig acabar per comprar el fulletó corromput per una minsa paga doble que feia poc m’havia estat feta efectiva. Vaig desar-lo dins la bossa de cartró i el metro em dugué túnel amunt fins a Valldaura, on es dreça modest l’edifici on visc.

Quan vaig extreure de la bossa em meu magre festí per examinar-lo amb deteniment i, si s’esqueia, encetar-ne una lectura ràpida, vaig descobrir que un notable de la ciutat hi ha via estampat un pròleg interessat i partidista, sobretot partidista, signat per Xavier Tries. Per si els incauts no sabesin qui és el personatge ell mateix se’ns descriu en tercera persona com segueix: “Xavier Tries és candidat de CIU a l’Ajuntament de Barcelona. Barceloni que gaudeix passejant i ensenyant la seva ciutat, Xavier Tries compta amb una sòlida carrera professional i política, com a metge-pediatra i com a Conseller de Sanitat i de la Presidència de la Generalitat després. Es presenta a les eleccions municipals del 27 de maig de 2007, amb l’objectiu de convertir-se en el nou alcalde de Barcelona”.

No cal ni dir que tal pamflet electoral dins el pròleg d’un llibre pretesament literari no s’escau. En toto cas les sorpreses que el sotsdit llibre de Soldevvila em produí no s’acabaren amb la fulgurant presentació de’n Xavier. Però com que vaig mancat de temps demà o passat ja us ho explicaré.

Servidor;