Algú hauría de recomanar-nos un llibre per a passar els dies com aquest dilluns. Un llibre llegible sense cap, amb a a penes ulls. Les seves pàgines hauríen de passar com la boira llisca a les finestres d'un cotxe. Ens sentim exàustos i encara somiem, perquè ni el despertadpr, ni la dutxa ni el dinar, ni haver vingut a treballar poden interrompre el flux imprecís de desig que ens travessa lentament. cacarejo aquestes araules per no faltar a la cita, per no adormir-me en l'intent.
Imagino que avui, lúnic que sería capaç de llegir és l'esquela furibunda d'un home defenestrat pel seu marit: Violència sense gènere; violència degenerada.
No tinc temps de tonteríes: Tota violència de gènere és una violència menor, unua violència perseguida d'un apel·latiu que la suavitza, la justifica, que l'englova dins una lógica comprensible. Necessitem llibres que xèrrin de la violència degenerada, és a dir, aquella que assalta la realitat amb la contundència imprevista dels cops gratuïts. Necessitem una literatura que sigui violència, que brolli de la ràbia de l'instant de repós robat, que brolli de la joia excelsa de la barra d'alumini a les costelles d'algú; no d'una dona, o d'un home, o d'un gos, o a un moble o una paret: Car cadascúna d'eixes coses tenen gent que les blasma i les odïa.
Necessitem una literatura violenta que a tots ens inpiri la por i el respecte, i el furor de les clarianes esblaimades de l'holocaust qüotidià del dilluns a la feina.
Odiem qui ens empeny vers el fang, i també les lectures que ens empenyen vers el fang. Odiem els mediocres, i també les lectures mediocres. Odiem els dilluns i també volem pàgines embafadores; núvols de cotó-fluix i primavera: Paraules que flotin, alienes a la gravetat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada