dimecres, 9 d’abril del 2008

De la segura extinció dels dinosaures

>

"Un forani ben entrenat percep allò que l'autòcton no veu" digué la conferenciant per a convèncer els dinosaures que la seva ceguera és natural, inevitable; en darrera instància entranyable. Els dinosaures són fàcils de convencer, sobretot quan, entre ells, discuteixen la seva grandesa. Que en sóm de grans, ... oi? O i tant! Sóm Fantàstics!.
Els dinosaures estàn destinats a extingir-se com una foguera massa insípida. En darrera instància ho saben fins i tot ells, però malden per oblidar-ho estarrufant-se i inflant-se. Somrient-se per compromís els uns als altres, segellen l'acta de defunció del seu futur raquític.
Això no és ni una advertència ni una amenaça. És la llei de la selva.
Ni dinosaures ni vaques sagrades; microvis, virus, i cadenes d'ADN deslligades.
La vella guàrdia té els dies comptats.