Per moments esdevinc un vermell
extintor d'una empresa
subterrània.
Em pregunten pel meu nom.
Aquest abric, responc,
es diu primavera.
(...)
foses roques pesants sota l'escorça
a atmosfères de pressió
lluitant per sortir,
somnis de continent,
àgil desfalc de terra
lluitant per desfer
la tirànica quietud:
Llobrecs racons relliscosos
buits de matalassos,
plens d'òxid sota la pluja
i un ionqui
es gira, sense somriure mai
a la càmara.
Sóc jo disgreat en tumult
disconèx de paraules
lluitant per sortir,
a migdia, despert sota el sol,
remenant averanys vertebrats
amb forquilles oscades
sota l'orella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada