Crónica d'una xerrada sobre el futur de la universitat.

Una colla d'humanistes desfassats intenten repensar la universitat, sense adonar-se, que l'home, com Foucault anuncià a la fi d"Els mots i les coses", ha desaparegut. Una dona que es vanta darrera el micrófon d'haver fet tot el que pot fer-se al camp editorial, proclama una cita de Barthes que diu el següent: "La universitat és el lloc on es troben, no els qui ensenyen i els qui aprenen, sino els qui aprenen entre ells". La noció de comunitat requereix els homes? És aquesta confiança en la companyonia, tot ignoran que les "Humanitats" ja no són possibles, aquesta evocació nostàlgica d'una tradició morta, la que encara conmociona el públic. Aquí, a la llibrería, jo no veig extenses cartes als amics, com Sloterdijk defineix l'esperit de la literatura humanista; malgrat que alguns dels llibres així es vulguin. Sols veig tecnologíes simbóliques i cognitives a mans d'una aristocrácia embrutida que prova de mantenir la posissió i la compostura.
Obviament no menystinc el drama de la universitat, ni dubto que la reforma anomenada de Bolonya serà perjudicial per a els alumnes menys adinerats. Aquests, a qui s'impedirà a la pràctica estudiar, car no els serà possible compaginar el treball i els estudis. Però entenc que fins i tot en el cas que el famos plà de Bolonya calés fins els ossos de la universitat i, en conseqüència, s'esclavitzés els estudiants com a obrers de l'ofici d'escriure i produïr coneixement, aquest canvi no suposa, com els ponents preconen amb estil salmatí i preocupacions del segle passat, un canvi real de l'estatut universitari. Aquesta seguirà éssent una dispensadora d'honors i privilegis (obviament amb repercussió económica).
Els antics aristocrates s'exclamen amb dramatisme per la perdua dels seus privilègis en mans dels nous adalids de les tecnologíes infomatives digitalitzades i numériques. "Bolonya es el fin" exclama una dona que, escandalitzada, reconeix que a les seves classes de literatura ja no hi ha alumnes. "Los clássicos ya no se leen, ya no se editan, ya no se venden." No sé si és una pena o no.
L'únic que sé, amics, és que no em desperten cap simpatía ni els nous tecnócrates ni els vells lectors cervantins, embogits els uns pel seu concepte d'home i els altres de benefici i de progrés.