Contra la metafísica

La lògica de les commemoracions rau ancorada a la metafísica, si es que a tan vaporosa rancúnia poden lligar-s’hi raonaments sòlids. L’aniversari del que ja ha passat convulsiona el present inoculant-hi esmorteïts simulacres d’esdeveniments passats. Enguany ha arribat el torn al Maig del 68 i tant els detractors com els esquerrans en duen la boca plena.
S’han editat o reeditat nombrosos llibres sobre els fets que, en forma de textos i fotografies, construiran una reescenificació controlada de la revolució a la manera com les caixes de música ho fan amb les cançons d’èxit: Una mica descompassades i amb una sonoritat metàl·lica i falsa. D’altra banda, a ningú escapa que els antics revolucionaris, que actualment exploten importants parcel·les de poder es penjaran les medalles al temps que, actuant com una vacuna, les minses evocacions revolucionàries ens tornaran immunes als enunciats maximalistes del maig francès.
El primer pas per observar el fenomen més enllà de l’obvia percepció del lucre editorial que aquesta campanya d’anàmnesi col·lectiva suposa, és ser capaços d’entendre que les motivacions actuals de les dretes i les esquerres (o, si ho preferiu, dels conservadors i dels progressistes) són bàsicament d’acord en alabar no sols el mite del PROGRÉS, també la (vella) metafísica del món vertader.
Pretendre, com molt bé explica en Schiffer, l’existència d’un mon vertader del qual som exiliats implica immediatament la no-acceptació de la vida present com a la veritable o la bona, el que demostra cert ressentiment contra la vida. En segona instància aquesta mena de pseudoidees fantasmagòriques ens recorden el mite d’Adam i Eva, expulsats del paradís a causa del pecat original. En tercer lloc, la desvaloració del present, que serà titllat pels cristians de seu del pecat, i pels debordistes com a mera fantasmagoria espectacular, condueix a una creixent necessitat de dur el regne de Déu, aquest més enllà veritable i perdut, a la terra. Aquestes vel·leïtats gnòstiques que Debord disfressa sota una retòrica encotillada a l’estil marxista i, tal com aquest, anomena el fi (en el sentit de telos) de la História. Es aquesta denigració del moment present la que cometen les celebracions de les revolucions passades, si cap encara més miserablement, car enlloc de fer-ho en nom del futur efectuen l’estafa en nom d’un passat que afirmen sempre va ser millor, i per demostrar-ho editen llibres il·lustrats de gran format i preu exagerat.

L’econòmic llibre que recomano a continuació és una bona dosi de pensament reaccionari: Una reacció clara a les doctrines ortodoxes del marxisme espectacular de Debord; intel·lectual que ha estat celebrat per les esquerres els darrers quaranta anys. L’accent del llibre replica la òptica debordiana des d’un pensament nihilista i, al mateix temps, conservador.
Tot i no combregar amb les opinions de l’autor cal reconèixer a aquest pamflet, no sols la concisió del títol; Contra Debord, sinó sobretot la continència amb que desarticula el profund ressentiment d’aquest intel·lectual de segona, la senzillesa de les exposicions i la brevetat. Crec no equivocar-me si afirmo que és una de les millors opcions per desempallegar-se de les molestes hagiografies acrítiques que comencen a inundar l’espai.
Avui, dir que Debord era un fanàtic del ressentiment i que odiava la vida, pot semblar excessiu, fora de lloc; per a segons quins sectaris fins i tot pot semblar sacríleg. És precisament el que Schiffter: Atacar l’ídol amb la màxima virulència de que és capaç i amb un cert estil gens desagradable.

Contra Debord, Frédéric Schiffer, Ed. Melusina [sic],
ISBN: 9788493421427.
http://www.melusina.com/